AFRONTAR EL DIAGNÒSTIC DE CÀNCER

Read the English version of this post at: 

http://psychologyandhealthplace.blogspot.com/2015/05/coping-with-diagnosis-of-cancer.html

Com afrontar el diagnòstic de càncer? L’impacte que es produeix quan el metge dóna aquesta notícia a algú és devastador. Es paren tots els pensaments i s’esvaeixen els plans que s’havien fet pel mateix dia, o per uns mesos després. Venen al cap paraules com “mort” o “quimioteràpia”, o preocupacions per la família (sobretot pels fills).

La manera de reaccionar pot variar molt, i no n’hi ha una que sigui més correcta que una altra; cada persona té la seva.
Però aquesta reacció dependrà d’alguns factors, com la manera que tingui el metge de donar el diagnòstic, o com s’hagi reaccionat davant de males notícies en el passat.

La majoria de metges expliquen el diagnòstic tant delicadament com poden, assegurant que faran tot el possible per lluitar contra la malaltia. Aquest vídeo demostra, amb tocs d’humor, com NO s’ha de comunicar un diagnòstic de càncer. És extret de la pel·lícula “Witt: estimar la vida”. Afortunadament escenes com aquesta es veuen cada cop menys a la vida real. 

La manera com es dóna la notícia facilitarà o dificultarà l’establiment de la confiança amb el metge i, confiar en el metge, ajuda a enfrontar-se a la malaltia amb més seguretat.  

En el moment de rebre la notícia, algunes persones estan una estona en xoc. Això vol dir que estan tant centrades en el que els han dit que deixen d’atendre el que passa al seu voltant: no escolten el que els diuen, resten amb la mirada perduda, etc. Per tant és important anar a aquesta visita acompanyat d’un familiar o amic, per poder escoltar i apuntar-se les explicacions del metge, i fer les preguntes necessàries, ja que hi ha la possibilitat que el pacient tingui dificultat per fer-ho per ell mateix.

És possible que l’afectat no vulgui anar a casa quan surti del metge, per evitar haver de parlar del càncer amb els fills o la resta de la família: pot ser que vulgui estar unes hores passejant abans de tornar a la llar. És una reacció normal, i respectar-la ajudarà a fer aquest pas. És important que cada persona trobi el moment adequat per parlar amb els familiars, i pugui fer-ho amb calma i amb temps. Les reaccions de la família també poden ser de molts tipus, però en general contribueixen a que, tard o d’hora, es pugui encaixar la mala notícia. La família és, habitualment, la principal font de suport.

Una altra pregunta que es fan moltes persones és si s’ha de dir a la resta de gent, o és millor mantenir-ho en secret. Fa uns anys l’estigma que generava el càncer era molt fort: tenia un rebuig social molt important. Actualment està més acceptat, cosa que contribueix al suport social necessari. Però explicar-ho o no als veïns i amics, o a la feina, continua depenent de cada persona. I el dret de mantenir-ho en secret, si es vol, també mereix ser respectat.

I què podem fer per reduir la por i el malestar? Podem buscar suports a l’entorn, intentar mantenir les activitats normals tant com es pugui (és clar que hi haurà canvis d’horaris i de rutines, i que caldrà fer visites freqüents a l’hospital), i és important prendre, amb tranquil·litat, les decisions que facin falta. Però el principal és donar-se temps, perquè assumir aquesta notícia no és gens fàcil i no tothom pot fer-ho en pocs dies. També recomano donar-se permís a un mateix per sentir-se malament, trist, enfadat, amb ganes de plorar, etc. Aquestes emocions poden aparèixer una a una, o totes alhora. Si el cos ho demana, negar-s’hi farà augmentar el malestar.

I, finalment, recordar que és molt important el suport de la família i els amics i que, en cas que no sigui suficient, es pot comptar amb l’ajuda professional del metge o d’un psicooncòleg, o bé d’un guia espiritual o religiós si és d’acord amb les creences de cadascú.