ELS PSICÒLEGS A LES SITUACIONS D'EMERGÈNCIA

El 24 de juliol passat un accident ferroviari a Santiago de Compostela va provocar la mort de 79 de persones i ferides a unes desenes més. Entre els dispositius d’emergència que hi van acudir hi havia un equip de psicòlegs que van romandre a l’escenari de l’accident i al costat de les víctimes fins els dies posteriors. Us explico una mica en què consisteix l'activitat que fan els psicòlegs a les situacions d'emergència i desastre, i per què és important la seva activitat.

Per a respondre aquestes preguntes cal parlar de la psicopatologia que més s’associa a aquest tipus de situacions: El Trastorn per Estrès Post-Traumàtic (TEPT). El TEPT és el trastorn que pateixen les persones que han viscut o han presenciat una situació que amenaçava les seves vides (accident, desastre natural, atemptat, etc) i han reaccionat amb una intensa por. Els símptomes es divideixen en 4 grups:

1. Evitació: Els costa molt parlar del que ha passat, no volen tornar a veure les imatges o les persones amb qui es trobaven en aquell moment, no volen tornar al lloc.
2. Sobre-activació: S’espanten fàcilment davant d’un soroll, tenen insomni o els costa concentrar-se.
3. Re-experimentació: Tenen malsons o flashbacks del desastre, o tenen la sensació que l’aconteixement es repeteix constantment.
4. Embotament: Tendeixen a rebutjar el contacte social, afirmen haver perdut la capacitat d’estimar o perden l’esperança pel futur.

Algunes de les persones que han viscut un accident o una catàstrofe acaben desenvolupant aquest trastorn, i per això és important la tasca preventiva o assistencial dels psicòlegs al mateix escenari. Es tracta d’una activitat que es desenvolupa en diversos àmbits:

• Ajudar a la víctima a explicar què ha passat i com ho ha viscut, per ordre cronològic: Mantenir els records ordenats permet processar-los mentalment i evita que es confongui allò real amb allò imaginat.
• Acompanyar la víctima en la seva manera de viure-ho: Algunes persones necessiten cridar, o plorar, o riure. És important que ho puguin fer amb confiança i en un ambient apartat de soroll, trànsit d’ambulàncies i càmeres de televisió.
• Validar totes les experiències emocionals: Explicar a la víctima que no hi ha una manera “correcta” de reaccionar, sinó que cadascú ho fa a la seva manera. Dir-li també que és normal buscar un culpable o, fins i tot, sentir-se culpable de la mort d’algú pròxim (ajuda a donar una explicació a un fet que costa d’explicar).
• Acompanyar la víctima en la realització de tràmits difícils (reconeixement de familiars al tanatori, declaracions policials, etc).
• Seguiment, amb el pas dels dies, de com s’està recuperant del trauma viscut.

El més important és que les víctimes d’una tragèdia no se sentin soles mentre passen el mal moment. No se’ls podrà estalviar el patiment, però aquest es veurà alleujat si el poden passar amb companyia.

-- (Actualització: 10 d'abril de 2015) --

Els psicòlegs també van ser clau a l'hora de gestionar la tragèdia aèria de l'avió de Germanwings estavellat als Alps francesos el passat 24 de març, amb 150 persones a bord. En aquest cas l'atenció sobre la tasca dels psicòlegs rep una anàlisi especial. Això és perquè la manera com les persones reaccionen davant d'una tragèdia i la manera com se les pot ajudar és diferent segons si la causa del desastre és natural (com un terratrèmol) o és humana (com un acte terrorista).

Amb l'avió de Germanwings, al principi tot indicava que havia estat un accident però al cap de pocs dies van començar a aparèixer notícies que l'atribuien la causa al pilot, i de manera deliberada. És lògic pensar que la reacció dels familiars i la gestió dels professionals que els donaven suport va haver de canviar i, a més a més, és probable que els familiars s'assabentéssin de la sèrie de canvis a través dels mitjans de comunicació. No cal dir que aquesta situació va afegir dificultats a les dues parts.

Com sempre, esperem els vostres comentaris!