HEPATITIS: LA MALALTIA SILENCIOSA

Així és com s'anomena l'hepatitis: La malaltia silenciosa. La inflamació del fetge (significat de la paraula Hepatitis) es pot explicar per diverses causes: presència d’un virus (que pot tenir moltes variants), consum excessiu d’alcohol, acumulació de greix, o un procés autoimmune (pel qual l’organisme creu que el fetge és un element estrany i l’ataca, causant-li danys). Les hepatitis víriques poden ser agudes, quan la presència del virus dura menys de 6 mesos, o cròniques, quan la seva durada supera el mig any.

Al nostre entorn les causes més freqüents d’hepatitis són la infecció amb virus C i el consum excessiu d’alcohol. En el primer cas, comptem amb tractaments mèdics basats en una combinació d’interferó i ribavirina, encara que se n’està investigant una nova generació que podria ser més eficaç. Aproximadament la meitat de les persones que es tracten amb aquesta combinació, que dura 6 mesos, aconsegueixen una resposta viral sostinguda en acabar, que vol dir que la quantitat de virus esdevé indetectable i es manté en aquesta condició mig any més.

La malaltia hepàtica alcohòlica es pot tractar amb l’abstinència si es detecta a temps, però en fases avançades l’únic tractament establert és un trasplantament de fetge. En altres casos es poden mantenir els símptomes controlats. Però l’abstinència d’alcohol en totes aquestes persones haurà de ser absoluta i per a tota la vida. Cal destacar que perquè es produeixi una hepatitis per alcohol, la quantitat que cal consumir-ne és molt alta i durant molts anys.

Totes les formes d’hepatitis poden evolucionar al que es coneix com a cirrosi hepàtica, un enduriment de parts del fetge en el qual l’òrgan pretén compensar el dany que ha patit, però ho fa cicatritzant de manera desordenada. Posteriorment (en alguns casos) pot acabar generant un carcinoma hepatocel.lular, una forma de càncer. El trasplantament hepàtic és un dels tractaments més eficaços.

Però... per què a l’hepatitis se l’anomena “la malaltia silenciosa”? Perquè pot ser present, i evolucionar durant molt temps, sense que la persona noti cap tipus de molèstia. A la consulta d’Espai de Psicologia i Salut moltes persones amb hepatitis ens comenten que se’ls va descobrir la malaltia a partir d’una analítica rutinària, anys després d’haver-la adquirit (en el cas d’Hepatitis C, sovint, per haver-se fet una transfusió abans de 1990, quan encara no es feien controls preventius). Per això hi ha molts portadors del virus d’Hepatitis C que no saben que el porten.

Quan apareixen aquests símptomes solen ser, sobretot, la icterícia (coloració groguenca a la pell i al blanc dels ulls), la colúria (coloració fosca de l’orina), i la facilitat de sagnar pel nas o les genives (ja que falla la tasca del fetge de sintetitzar la protrombina, que intervé en la coagulació). Davant d’aquests símptomes cal consultar al metge per a descartar una patologia greu.

Trobareu més informació sobre la hepatitis a l’ONAH, l’Organització Nacional d'Afectats per Hepatitis, que també dóna suport als pacients, realitza campanyes de sensibilització i participa amb nombrosos professionals de la salut del fetge.

En properes entrades a aquest blog parlarem més concretament de la cirrosi hepàtica i de les conseqüències psicològiques de patir una malaltia hepàtica crònica.

Com sempre esperem els vostres comentaris!