LES CURES PAL·LIATIVES

Les cures pal·liatives són les que s’ofereixen a les persones que tenen una malaltia greu per a alleujar (pal·liar) els símptomes i millorar la seva qualitat de vida. Sovint, encara que no sempre, es relacionen amb la fase terminal o de final de vida d’una persona amb una malaltia crònica. En aquest moment el patiment s’entén com un component no només físic, sinó també psicològic. A més a més les seves conseqüències s’estenen a l’entorn social del malalt: la família, el cuidador, etc.

La malaltia que més s’associa a la necessitat de cures pal·liatives és el càncer, encara que no és l’única: Aquest tipus de tractament també sol ser necessari en fases avançades de patologies com l’Alzheimer, el Parkinson o la SIDA.

Les persones que necessiten cures pal·liatives solen tenir símptomes molt intensos i canviants. El més important acostuma a ser el dolor, que esdevé prioritari i que arriba a ser prou incapacitant com perquè la persona es trobi en una situació de dependència per a moure’s, vestir-se, etc. Altres símptomes que es poden patir són dificultats respiratòries, pèrdua de la gana, vòmits, ansietat, etc.

La teràpia adequada per al dolor dependrà de la seva intensitat i de la seva causa: Es poden utilitzar calmants senzills (com el paracetamol) i d’altres més potents, com la morfina o el fentanil. En aquests casos caldrà estar atent als efectes secundaris d’aquests medicaments. Per a avaluar el dolor es poden utilitzar les anomenades EVA (Escales Visuals Analògiques), que funcionen com un termòmetre en que la persona malalta assenyala la intensitat del seu dolor. Aquesta imatge n'és un exemple:

Una altra manera de tractar el dolor, que es complementa amb els fàrmacs (no sol resultar eficaç quan s’aplica sola, però sí quan es combina amb la medicació) és la relaxació i la respiració conscient, o les teràpies com l’acupuntura o l’aromateràpia. La decisió de quins tractaments s’apliquen es pren de manera acordada entre l’equip sanitari, el pacient i la família.

A nivell psicològic aquests moments acostumen a estar marcats per la incertesa i la por pel que passarà amb la família després de la mort del malalt. Hi ha sentiments de ràbia i de tristesa pel que no s’ha pogut fer. En alguns casos el fet de saber que s’és a prop del final de la vida es pot convertir en una oportunitat per a acomiadar-se dels sers estimats o per tancar alguns assumptes abans de morir (herències, testaments, etc).

És molt important la tasca dels psicòlegs, que acompanyen al pacient i a la família en aquest procés, llarg i difícil, per intentar alleujar el patiment i fer que cap de les persones implicades se senti sola. Altres professionals d’importància són els treballadors socials i, evidentment, els metges i infermeres (que es mantenen molt pròximes al malalt i a la família). Tots els professionals treballen coordinadament en equips multidisciplinars.

Aquest fantàstic reportatge sobre la tasca en cures pal·liatives de l’Hospital Centro de Cuidados Laguna de Madrid explica en què consisteix aquesta disciplina.

Heu conegut alguna persona que hagi rebut cures pal.liatives? Se us acut alguna cosa que també voldríeu destacar? Deixeu comentaris!