El càncer de mama és una de les malalties més conegudes, i de major impacte
social i sensibilització. La prova és que de tots els “dies mundials” dedicats
a donar a conèixer a càncer, el 19 d’octubre com a Dia Mundial del Càncer de
Mama és el més conegut. Parlem del component social del càncer de mama.
El càncer de mama és el que actualment es troba més assetjat
pel que fa a la recerca sobre el seu tractament i curació, el que rep més
recursos, i el que genera més literatura i més impacte als
mitjans de comunicació. Però... com hem arribat fins aquí?
De càncer de mama n’hi ha de molts tipus. Però un element comú és el seu
enorme impacte psicològic. El pit femení és un element clau de la identitat i
de l’autopercepció com a persona i com a dona; qualsevol cosa que amenaci
aquesta part del cos es transforma en una amenaça per a la persona en la seva
totalitat. A més a més el seu tractament provoca sovint la caiguda dels
cabells, una important fatiga, i sequedat a la pell, per la qual cosa l’aspecte
físic es veu perjudicat.
Dues descobertes van ser claus en el càncer de mama: Que com més inicial
era la malaltia quan es detectava, més alta era la probabilitat de curar-se, i
que una mamografia podia orientar el diagnòstic cap a una detecció precoç. Quan
es va instaurar la mamografia com a mètode universal (al nostre entorn) de
detecció precoç per a les dones majors de 50 anys, van passar dues coses:
- Es va observar un augment molt importants dels casos, i en dones cada cop més joves.
- La supervivència va començar a augmentar un 2% anual, fins a situar-se per sobre del 80% .
L’augment dels casos s’explica, d’una banda, perquè en fer més controls
preventius (mamografies) es detectaven més casos que, abans d’aquestes polítiques,
no s’arribaven a observar; per altra banda, per grans canvis en l’estil de
vida: Més sedentarisme, consum d’alcohol i de greixos animals, retard en l’edat
de maternitat, deshabituació de l’alletament natural dels fills, etc.
D’aquí surt una de les grans conseqüències socials del càncer de mama: Pel
cicle vital que imperava fa dècades, el càncer es detectava quan la dona tenia
més de 60 anys; els seus fills (als quals havia donat a llum prop dels 20 anys)
estaven emancipats, i per tant l’impacte familiar era menor. Però actualment
aquesta malaltia s’observa en dones cada cop més joves (fins i tot menors de 40
anys), juntament amb un retard en la maternitat; per tant quan se li detecta el
tumor a la dona, els seus fills es poden trobar a l’edat infantil, amb el
trastorn familiar que això comporta (canvis de rols, de dinàmiques familiars,
d’activitats, etc). Ha aparegut el repte d’informar als fills que la mare té
càncer, i que aquesta és una malaltia que no sempre es cura.
Però d’una manera admirable les dones han sabut obtenir la part positiva
d’aquesta problemàtica: Han aprofitat que cada cop hi havia més persones
afectades per a començar a exercir una forta pressió social, i a demanar canvis
en el sistema sanitari, inversions en recerca, i sensibilització i implicació
social amb aquesta malaltia. També moltes dones conegudes han revelat
públicament que tenen (o han tingut) càncer de mama, cosa que ha contribuït a
la seva normalització. Gràcies a aquesta campanya, i a la milers
de dones anònimes que s’han mobilitzat per a fer-se visibles, han aconseguit que
el càncer de mama sigui el que, probablement, aconseguirem eradicar de manera
total i definitiva de les nostres vides, en primer terme. Abans que qualsevol
altre tipus de càncer. I ben aviat!
Us oferim un vídeo de l’Asociación Saray de Navarra on explica com fer-se una auto-exploració
mamària. Es recomana fer-se’n una cada mes, i si es detecta un bony que no hi
era, demanar visita al metge o metgessa de família.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada