NOUS TRACTAMENTS CONTRA L'HEPATITIS C

Estem a les portes de grans canvis a la gestió de les malalties hepàtiques cròniques amb els nous tractaments contra l’Hepatitis C: la introducció de l’última generació de fàrmacs que aconsegueixen cotes de curació superiors al 90%. Però per a veure com hem arribat fins aquí cal fer una mica d’història:

El tractament contra l’Hepatitis C ha anat evolucionant al llarg del temps, augmentant progressivament la seva eficàcia. Les teràpies han anat dirigides a evitar la replicació del virus, per tal de fer-lo indetectable a les anàlisis.
La cura de la malaltia és fonamental per evitar complicacions posteriors (cirrosi hepàtica i carcinoma hepatocel.lular). El principal indicador de la cura és la Resposta Viral Sostinguda (RVS), que és la indetecció de l’RNA del virus un any després d’acabar el tractament.

El primer medicament que va aconseguir una certa RVS va ser l’interferó, que s’administrava en 3-4 injeccions setmanals. Una petita modificació va donar lloc a l’interferó pegilat, amb el qual es va aconseguir reduir la dosi a una injecció setmanal. L’eficàcia d’aquest medicament era del 25% (encara que només es podia fer servir en alguns pacients, segons el genotip o variant del seu virus).

Més endavant es va introduir la ribavirina, un altre antiviral que es donava conjuntament amb l’interferó. La ribavirina va elevar la RVS fins al 60%, en un tractament que durava entre 6 mesos i 1 any segons el genotip. Amb la ribavirina també va arribar un important efecte secundari del tractament: L’anèmia. Posteriorment s’hi van afegir els inhibidors de la proteasa (boceprevir i telaprevir), de manera que els pacients prenien un d’aquests dos juntament amb el peginterferó i la ribavirina; per això aquest tractament es va anomenar “teràpia triple”. Amb aquesta combinació la RVS va superar el 70%.

Finalment el novembre de 2013 es va presentar l’última generació de medicaments contra el virus de l’Hepatitis C. Tota una bateria de productes (sofosbuvir, ledipasvir, asunaprevir, daclatasvir, simeprevir, ...) que resulten prometedors en molts aspectes:

• Poden reduir la llargada dels tractaments (alguns, fins a 12 setmanes).
• Poder fer aquests tractaments molt més simples, ja que existeix la possibilitat d’eliminar l’interferó, en alguns casos i per alguns pacients. 
• Els percentatges de curació s’apropen al 100%.
• Permeten accedir al tractament a pacients que prèviament no s’havien pogut beneficiar de les teràpies clàssiques.

El principal inconvenient d’aquests fàrmacs (que estan pendents d’aprovació per part de l’Agència Espanyola del Medicament) és la seva accessibilitat. Els seus preus són molt alts i el repte més important en països on hi ha un sistema sanitari públic (com al nostre) és garantir que estan disponibles per a la població que els necessita. No podem acceptar excuses pressupostàries per part de les autoritats de la salut pública, ja que els diners que s’estalvïin ara en no comprar aquests medicaments, se’ls hauran de gastar més endavant per a tractar les complicacions derivades de no haver fet res.

Tenint en compte que hi ha moltes persones que són portadores del virus de l’Hepatitis C i no ho saben (perquè la malaltia pot cursar sense símptomes durant molts anys), cal introduir sense demores el tractament per a tothom qui té el virus. I fer-ho amb l’objectiu d’evitar enfrontar-nos a un problema molt més greu d’aquí a uns quants anys, quan les persones no tractades tinguin problemes de cirrosi hepàtica o càncer de fetge.

En aquest sentit volem felicitar ASSCAT (Associació Catalana de Malalts d’Hepatitis) i ELPA (Associació Europea de Pacients Hepàtics) per la seva iniciativa de demanar al Parlament Europeu que insti els estats membres de la UE a donar solucions a les persones que pateixen Hepatitis C.

Com sempre esperem els vostres comentaris.