LA PREVENCIÓ DEL CÀNCER

Tenim posades moltes esperances en la prevenció del càncer, però... el càncer es pot prevenir?

Tal vegada aquesta sigui una de les preguntes més formulades quan es parla del càncer. Com en totes les malalties, agudes i cròniques, la prevenció és més avantatjosa que la cura: Evita el patiment i estalvia costos econòmics i socials. A més a més la prevenció de les malalties contribueix a fer que les persones es responsabilitzin de la seva pròpia salut.

Els diagnòstics de càncer han anat en augment les últimes dècades a causa de grans canvis en l’estil de vida:
El segle XIX i els anteriors la majoria de morts es produïen per malalties infeccioses (ptisis, tuberculosi, verola, etc); ara, almenys a Occident, gran part d’aquestes malalties s’han eradicat o es poden curar. I l’esperança de vida també s’ha incrementat. Són dos fenòmens que ens donen pistes per a entendre l’augment dels casos de càncer: L’edat avançada de la població i l’estil de vida poc saludable.

És important distingir entre l’estil de vida (que només és un) i els hàbits de vida (que són diversos, i que són els que conformen el primer). La prevenció del càncer hi està molt relacionada; tenim abundant informació que demostra que duent a terme un estil de vida saludable, es poden prevenir molts casos de càncer. Els més importants són aquests:

1. NO FUMAR: El primer estudi que relacionava el tabac amb el càncer va aparèixer el 1950 de la mà de Doll i Hill, i tots els que han vingut al darrere ho han confirmat. El tabac és el principal factor de risc per al càncer; explica entre el 30% i el 60% de tots els casos d’aquesta malaltia. Això vol dir que, si no hi hagués tabaquisme, evitaríem la meitat de casos de càncer a tot el món. De tots els factors de risc del càncer, el tabac és el que té més evidència a favor.
2. BEURE ALCOHOL AMB MODERACIÓ: L’alcohol en poca quantitat té efectes beneficiosos (sempre que no hi hagi una malaltia hepàtica o renal, o una dependència que el contraindiqui), però en excés es relaciona amb els càncers de cap i coll, mama i fetge.
3. DIETA EQUILIBRADA: Amb poca presència de greixos animals i, almenys, 4 o 5 peces de fruita o verdura al dia. Controlar també el consum de sal. Els mals hàbits dietètics es relacionen, sobretot, amb els càncers del tub digestiu (estómac, colon, fetge, etc).
4. EXERCICI FÍSIC: El sedentarisme contribueix al càncer, sobretot quan es combina amb un mal estil dietètic. És important fer activitats que impliquin moviment, cada dia o quasi cada dia, i no és necessari que sigui intens.
5. PROTECCIÓ DAVANT DEL SOL: Vivim un fort augment del càncer de pell (melanoma), per exposar-nos al sol sense protecció i en hores de màxima insolació. A més a més la pell té “memòria” i si hem patit cremades solars a l’adolescència podem desenvolupar un càncer durant l’edat adulta.
6. GESTIÓ ADEQUADA DE L’ESTRÈS: L’estrès perjudica el sistema immunitari, de manera que quan apareix una cèl·lula anòmala l’organisme no pot exercir la funció de detectar-la i eliminar-la. És important trobar fonts de distracció davant les activitats de la vida diària.
7. MENYS EXPOSICIÓ A LA CONTAMINACIÓ: Vivint en una ciutat és relativament fàcil estar exposat a la contaminació. La seva relació amb el càncer encara s'ha demostrat recentment. Una manera d’evitar la contaminació és sortint de la ciutat de tant en tant i anar a zones menys contaminades, encara que només sigui per unes hores.
8. ÚS DEL PRESERVATIU: Permet evitar el càncer de coll d’úter impedint la transmissió del papilomavirus humà. El fet que existeixi una vacuna no justifica que es deixi d’utilitzar el preservatiu.

Afegirem, tal com dèiem a una entrada anterior a aquest blog sobre els mites relacionats amb el càncer, que fins ara no hi ha proves que relacionin la malaltia amb les ones electromagnètiques dels telèfons mòbils, les antenes o els microones. Tampoc no s’ha provat que augmenti el risc de patir càncer el fet d’haver tingut un gran disgust, encara que algunes teories apuntin a aquesta possibilitat.

Aclarim que la probabilitat de tenir un càncer es pot situar en una escala de 0 a 100, però que mai no és 0, ni mai no és 100. Això vol dir que un estil de vida perfectament saludable NO GARANTEIX que no es tindrà mai càncer. Hi ha factors que no depenen de l’estil de vida, com l’edat o la genètica.

Com sempre, esperem els vostres comentaris, en aquest mateix apartat o, de manera privada i confidencial, a la nostra adreça electrònica: blog@espaipsicosalut.net.