QUI CUIDA EL CUIDADOR?

Quan a una família hi ha una persona amb una malaltia crònica i greu (càncer, Alzheimer, etc), sovint es necessita algú que en tingui cura. Tant pot ser una/a professional, com algú de la mateixa família. Aquesta última és l’opció preferida per més gent, ja que permet estalviar diners i guanyar proximitat, comoditat i confiança. Però la persona que exerceix aquest rol també necessita atencions. Qui cuida el cuidador?

La feina de cuidador por ser molt gratificant, però també és de les més dures que hi ha; el cuidador exerceix aquesta funció 24 hores al dia i 7 dies a la setmana, sense cap compensació (més enllà de la satisfacció d’estar ajudant un ser estimat). Sovint hi ha la pressió de preguntar-se si s’està fent bé, o s’ha de conviure amb un profund sentiment de soledat. També pot aparèixer fatiga, especialment quan cal realitzar esforços físics. Totes aquestes són situacions que se solen mantenir durant molt temps.

Amb el context actual de crisi econòmica s’afegeixen encara, més dificultats. Les retallades en ajuts a la dependència agreugen la situació de moltes cuidadores que es veuen obligades a deixar de treballar per a poder-se quedar a casa amb el familiar que té la malaltia, amb la qual cosa es redueixen els ingressos que entren a la llar.

Per tant la funció que fa un cuidador comporta una gran càrrega psicològica i emocional, que és bo aprendre a gestionar. Una de les coses que es pot fer és delegar responsabilitats: no tot ho ha de fer la mateixa persona quan la unitat familiar és més àmplia. A la nostra cultura una gran majoria de cuidadores són dones, però això no vol dir que les activitats que realitza no les pugui desenvolupar també un home.

Altres coses que es poden fer passen per la distracció. Intentar agafar-se, per exemple, un dia a la setmana “lliure”, o una estona cada dia, durant la qual es puguin fer altres activitats com llegir, anar a passejar, al cine, a sopar fora, o a fer un cafè amb algú. A part de distreure’s també permet mantenir la vida social. El suport social es reconeix com una de les ajudes més importants que es poden tenir. Igualment es pot aprofitar algun d’aquests moments per a parlar, precisament, de la pròpia experiència de cuidar una persona –encara que si això es fa sempre, dificulta la distracció: No es “desconnecta”.

També és important aprendre a perdonar-se els propis errors o limitacions, acceptar que no es pot arribar a tot arreu. I comprendre que de vegades poden sorgir tensions entre el cuidador i el malalt: la situació d’algú amb dependència tampoc no és fàcil, ja que ha d’admetre que una altra persona entri en aspectes molt íntims de la seva vida (la higiene, etc).

Alguns/es cuidadors/es poden arribar a tenir una càrrega tant gran que necessiten el suport psicològic d’un professional. En aquest cas és bo consultar els experts, ja que poden oferir una gran ajuda per a millorar la qualitat de vida de la persona cuidadora, a més a més de representar un espai on expressar els sentiments i emocions, i on complementar el suport social que poden oferir familiars i amistats.

Aquest vídeo que us enllacem (4 minuts) és un resum d’un documental que porta per nom “Cuidadores”. Algunes de les frases que s’hi senten reflecteixen a la perfecció les vivències dels cuidadors i cuidadores.

I tu? Estàs cuidant a una altra persona, o ho has hagut de fer en el passat? Explica-ho! :)