Fa un temps em va consultar una senyora a qui havien diagnosticat un càncer de mama. Vam estar parlant de la seva situació, i em va dir "penso molt en el càncer, i en el tractament, i de tant en tant ploro una mica". Li vaig respondre: "Vostè no necessita un psicooncòleg".
De tota manera va voler fer un parell de sessions que, naturalment vam fer amb tota normalitat: sempre hi hauria voluntat d'ajudar-la, com a tothom. Però d'entrada preferia ser honest.
El psicooncòleg esdevé necessari quan, a causa del càncer, una persona té un gran patiment (malestar emocional molt intens, en forma de por, tristesa i/o ràbia), i aquest patiment li dificulta fer una vida més o menys normal, dins de les limitacions imposin la malaltia i el tractament, o bé li costa adaptar-se a la situació o li genera dificultats de comunicació amb les persones de l'entorn.
És a dir, una persona que viu un càncer molt de prop (en ella mateixa o en un familiar o conegut) i té un malestar lleuger o fàcil de superar, mostra una reacció completament normal. La incertesa n'és una part quasi inseparable i forma part del procés d'adaptació i afrontament de la malaltia. Pot demanar l'ajut d'un professional, però no li és estrictament necessari. Fins i tot cal plantejar-se si val la pena afegir el psicooncòleg, amb el temps i els diners que comporta per a l'usuari. A més a més la família i els amics també són una part important del suport social.
La persona que té un malestar més intens, que li dificulta la vida diària, també té una reacció normal: el càncer és una malaltia greu, que causa patiment, i només les persones que hi han passat saben què significa aquesta experiència. En aquest cas sí que un psicooncòleg pot fer-se necessari per acompanyar la persona en el procés i ajudar-la a mantenir la qualitat de vida tant com es pugui.
En resum: el psicooncòleg hi és sempre, per a tothom, i pot ajudar de moltes maneres. Però és aconsellable valorar si realment és necessari, o si el patiment que genera el càncer, propi o d'una altra persona, es pot superar sense ajuda professional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada