Les persones que tenen càncer solen
manifestar ansietat, depressió i insomni.
La paraula “càncer” impressiona, i fa que es plantegin moltes preguntes, una notable incertesa sobre què passarà amb el tractament i què serà dels familiars. L’aparició del càncer obliga a reorganitzar tota la vida de la persona al voltant del tractament, amb el trasbals que això representa. També pot aparèixer una certa culpabilitat, per no haver-lo evitat, o pels canvis que suposa la malaltia a tota la família.
La paraula “càncer” impressiona, i fa que es plantegin moltes preguntes, una notable incertesa sobre què passarà amb el tractament i què serà dels familiars. L’aparició del càncer obliga a reorganitzar tota la vida de la persona al voltant del tractament, amb el trasbals que això representa. També pot aparèixer una certa culpabilitat, per no haver-lo evitat, o pels canvis que suposa la malaltia a tota la família.
En aquest vídeo, extret de la pel.lícula "Wit: Amar de vida" (Mike Nichols, 2001), amb Emma Thompson, s'observa la primera reacció d'una persona quan li comuniquen que té càncer. L'escena s'ha utilitzat com a exemple d'un mal estil comunicatiu per part del metge (que, afortunadament, és poc habitual).
Els familiars d’una persona amb càncer es preocupen sobretot per com està aquesta persona: Té dolor? Sap més (o sap menys) del que voldria saber? Ens en podrem fer càrrec si arriba a tenir una gran dependència? És habitual que els familiars, tal i com passa amb els amics, no sàpiguen com dirigir-se a la persona que té la malaltia, i tinguin por de tractar certs temes. En aquest cas és el mateix pacient qui pot orientar sobre quin tema es pot tractar o no a cada moment. Però el que més agraeixen les persones amb càncer no és el tema de conversa, sinó la companyia. Tenir algú al costat, encara que sigui en silenci.
Un altre grup de persones que es
poden veure psicològicament afectades pel càncer són els professionals de la
salut que treballen en l’àmbit de l’oncologia: Metges, infermeres, treballadors
socials, etc. No és fàcil estar permanentment en contacte amb el dolor. La mort d’una persona amb aquesta malaltia els pot
despertar sentiments de culpabilitat, o d’incapacitat professional i, amb el
pas dels anys, arribar al que es coneix amb el nom de “burnout”
(cremar-se professionalment). És molt important per aquest col.lectiu que
puguin parlar entre ells per tal de donar-se suport, resoldre dubtes sobre com
gestionar una situació, i comptar amb el recolzament dels professionals de la
psicologia quan faci falta.
Per això la tasca dels que ens
dediquem a la psicooncologia consisteix en oferir un espai on es poden tractar
aquestes preocupacions; sovint acudeixen a nosaltres persones que tenen càncer
(o els seus familiars), per a poder parlar d’alguns temes que no tracten entre
ells, ja sigui per por, o per pensar que no es podran contenir les emocions: La
mort, els fills (sobretot si són petits), les càrregues econòmiques de la família,
etc. També podem ajudar a la planificació del dia a dia durant el tractament, i
a la recuperació de la vida normal després de la curació, així com a gestionar
el dol anticipat i el posterior a la mort de la persona, si arriba.
Has tingut càncer o n’has viscut
algun de prop amb un familiar o amic? Explica’ns-ho deixant un comentari en
aquest blog mateix, o bé en privat (confidencial) a través de l’adreça
electrònica psicooncologia@espaipscosalut.net.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada