PER QUÈ PSICOONCOLOGIA?

Per què Psicooncologia? La Psicooncologia és la branca de la Psicologia de la Salut que se centra en el càncer: L’ajut per a afrontar la malaltia, el tractament i el pas pel sistema sanitari, el suport emocional, i l’avaluació i tractament, si s’escau, de les psicopatologies relacionades amb el fet de tenir càncer. Els beneficiaris d’aquesta disciplina són les persones que pateixen la malaltia, els seus familiars, i el personal sanitari que treballa en oncologia.

Les persones que tenen càncer solen manifestar ansietat, depressió i insomni.
La paraula “càncer” impressiona, i fa que es plantegin moltes preguntes, una notable incertesa sobre què passarà amb el tractament i què serà dels familiars. L’aparició del càncer obliga a reorganitzar tota la vida de la persona al voltant del tractament, amb el trasbals que això representa. També pot aparèixer una certa culpabilitat, per no haver-lo evitat, o pels canvis que suposa la malaltia a tota la família.

En aquest vídeo, extret de la pel.lícula "Wit: Amar de vida" (Mike Nichols, 2001), amb Emma Thompson, s'observa la primera reacció d'una persona quan li comuniquen que té càncer. L'escena s'ha utilitzat com a exemple d'un mal estil comunicatiu per part del metge (que, afortunadament, és poc habitual).

Els familiars d’una persona amb càncer es preocupen sobretot per com està aquesta persona: Té dolor? Sap més (o sap menys) del que voldria saber? Ens en podrem fer càrrec si arriba a tenir una gran dependència? És habitual que els familiars, tal i com passa amb els amics, no sàpiguen  com dirigir-se a la persona que té la malaltia, i tinguin por de tractar certs temes. En aquest cas és el mateix pacient qui pot orientar sobre quin tema es pot tractar o no a cada moment. Però el que més agraeixen les persones amb càncer no és el tema de conversa, sinó la companyia. Tenir algú al costat, encara que sigui en silenci.

Un altre grup de persones que es poden veure psicològicament afectades pel càncer són els professionals de la salut que treballen en l’àmbit de l’oncologia: Metges, infermeres, treballadors socials, etc. No és fàcil estar permanentment en contacte amb el dolor. La mort d’una persona amb aquesta malaltia els pot despertar sentiments de culpabilitat, o d’incapacitat professional i, amb el pas dels anys, arribar al que es coneix amb el nom de “burnout” (cremar-se professionalment). És molt important per aquest col.lectiu que puguin parlar entre ells per tal de donar-se suport, resoldre dubtes sobre com gestionar una situació, i comptar amb el recolzament dels professionals de la psicologia quan faci falta.

Per això la tasca dels que ens dediquem a la psicooncologia consisteix en oferir un espai on es poden tractar aquestes preocupacions; sovint acudeixen a nosaltres persones que tenen càncer (o els seus familiars), per a poder parlar d’alguns temes que no tracten entre ells, ja sigui per por, o per pensar que no es podran contenir les emocions: La mort, els fills (sobretot si són petits), les càrregues econòmiques de la família, etc. També podem ajudar a la planificació del dia a dia durant el tractament, i a la recuperació de la vida normal després de la curació, així com a gestionar el dol anticipat i el posterior a la mort de la persona, si arriba.

Has tingut càncer o n’has viscut algun de prop amb un familiar o amic? Explica’ns-ho deixant un comentari en aquest blog mateix, o bé en privat (confidencial) a través de l’adreça electrònica psicooncologia@espaipscosalut.net.